L’1 de maig començà la vaga de fam col·lectiva per l’excarceració de les persones preses ancianes i malaltes, mitjançant la qual un grup de persones preses, intenta donar continuïtat a la lluita col·lectiva empresa fa ara uns cinc anys, i fer front al mateix temps a la situació de control i de restricció de llibertats que s’està donant a les presons derivada del COVID-19. Ara mateix són sis persones les que s’han sumat explícitament a la mobilització: Toni Chavero i Xavi Corporales en Estremera, José Ángel Martins Mendoza i Alfonso Martí Aracil, a Villena, Israel i per últim, Mohamed Acharaf, a Lama. La vaga tindrà una duració de quinze dies, de l’1 de maig al 15.

Mohamed Achraf va manifestar la seva intenció de sumar-se a la lluita col·lectiva, i, encara que no tenim notícies seves, per la situació d’aïllament i control excepcional en què el tenen, estem segures que haurà complert la seva paraula. Actualment les cartes arriben amb més retard de l’habitual i la comunicació entre dins i fora es complica. José Adrián Poblete Darre, l’últim participant en la vaga de fam rotativa -en la qual va dejunar quinze dies en lloc de déu- des de l’1 de març, va comunicar que continuaria fent vaga quinze dies de dejuni al mes durant sis mesos. Així doncs, tornà a començar de nou aquest 1 de maig. Els altres 15 dies de cada mes està dejunant un altre company.

Des que va començar la crisi del corona virus a l’Estat espanyol, la repressió i l’augment de les mesures de control -moltes d’elles absurdes- a lxs presxs han anat en augment. De fet, aquestes mesures no han evitat els contagis sinó que únicament han servit per mermar les poques llibertats que tenen lxs presxs. Les protestes s’han anat succeint a moltes de les presons. El 5 de maig, entre les 9.15h i les 9.30h, unes setanta persones van realitzar una concentració silenciosa amb proclames escrits en paper i cartró, protestant per les mesures de privació de drets, aïllament i incomunicació i la manca de prevenció real, que se’ls ha imposat amb l’excusa del a pandèmia. Lxs presxs demanen les següents reivindicacions:

– Llibertat per a les persones malaltes greus i sense cura.

– Llibertat per a les persones preses que lis queda poc temps de condemna.

– Que es facin tests del covid-19 a preses i funcionàries.

– Que es proporcionis a les preses guants, gel i màscares.

– Que, se’ls doni l’opció, en cas de mort d’una familiar, d’anar al tanatori o cementiri a donar-li un adéu digne.

– Que es permetin les comunicacions de tota mena, ja que les preses no entenen que se’ls impedeixi veure a les seves famílies però se’ls obligui a estar tot el dia en contacte amb el funcionarat.